Esser (Ser) - to be

Ésser (Ser)

Meaning: to be.
Origin: VL. essere from L. sum, fui, futurus, esse (3) to be. See the conjugation of the verb.
Cognate verbs: F. être to be, It. essere to be, Occ. èsser (èstre) to be, Port. ser to be, Sp. ser to be, Ven. èser to be.

Present Indicative	Future Indicative	Imperfect Indicative	Past Simple Indicative
só (sóc) ets és som sou són	seré seràs serà serem sereu seran	era eres era érem éreu eren	fui fores fou fórem fóreu foren
Present Subjunctive	Imperfect Subjunctive	Present Imperative	Gerund
que sigui que siguis que sigui que siguem que sigueu que siguin	que fos que fossis que fos que fóssim que fóssiu que fossin	-- sigues! sigui! siguem! sigueu! siguin!	essent (sent) ...
			Past Participle
			estat, estada, estats, estades

Catalan Irregular Verbs
Descriptive Catalan Grammar

Catalan Language Main Page

Modern Romance Languages Main Page
Orbis Latinus Main Page

This page is part of Orbis Latinus
© Zdravko Batzarov